Mediterrània
Kiku Poch

Josep M. Cadena
Crític d'art

La Natura potser mai no pensa com ho fa l'ésser humà, però sap renovar-se i mai no es cansa de fer-ho amb tal varietat en el seus cicles que indueix a tota mena de consideracions morals i ètiques. Contemplar la bellesa que encara es pot trobar a diferents llocs de la Mediterrània -a Menorca, per exemple- ens porta a ésser respectuosos amb el nostre entron. I veure com Kiku Poch estableix en els seus quadres la bona relació que ha d'existir sempre entre la mar i la barca, la terra i la casa, el cel i l'arbre, ens porta a considerar que l'equilibri entre les necessitats de progrés i el goig d'exisitir és primordial per a que la societat segueixi creixent.

Davant la pintura de Kiku Poch és possible que s'arribi a pensar en el Paradís perdut, en l'Arcàdia feliç, en els temps que ja no hi ha cap possibilitat de que tornin perquè hem perdut la innocència de la infantesa... Però jo la veig commovedorament actual en el sol que posa pans d'or a les tanques menjades per la salabror de la mar i en la llum que esclata contra el banc de les més senzilles barraques i es menja el vermell d'almagre de les senyorials cases de camp. És el de sempre, repetit amb exclusivitat per a nosaltres, que ho vam veure o -encara millor- sabem imaginar-ho per a que mai no s'arribi a perdre. La màgia del pintor és tant variada i complexa com sempre ha estat el pensament humà. Cal entendre-la en la seva diversitat de motivacions i d'expressions, així com exigir d'ella només una cosa: que sigui autèntica. I aquesta és, a més de les virtuts formals que hi són en gran mesura, la gràcia comunicativa que hi trobo a en Kiku Poch. La seva figuració ben acurada i la normalitat dels seus temes tenen, en el fons, un clar sentit de defensa ecològica amb l'ésser humà participant del seu entorn natural, fent-se membre indivisible d'ell. El pintor no tan sols observa el que reflecteix en els seus quadres, sinó que s'hi posa a dins i ens comunica que mi no hem de destruir la bellesa natural, sinó construir amb ella les nostres vides.

Exposicions individuals i col·lectives:
1994 - Galeria J. Balari - Barcelona
1995 - "Artexpo" - Barcelona
          Premi "María Trias" - Palamós
1996 - Galeria Kroma - Maó (Menorca)
1997 - Galeria Bruch Art - Barcelona
          "Artexpo" - Barcelona
1998 - Galeria Kroma - Maó (Menorca)
          Galeria de Arte Andrés Picó - Palma de Mallorca
2001 - Galeria El Claustre - Girona
          Galeria Jaime III (Palma de Mallorca)
          Sala d'Art Flocs - Begur (Girona)
2002 - "International Artexpo N.Y." - New York
          Galeria Kroma - Maó (Menorca)
2003 - Galeria El Claustre - Girona
          Galeria L'Arcada - Blanes
          Galerie Interactive - Tolouse (França)
          "Boston International Fine Art Show" - Boston
          Finalista Premi de pintura Ajuntament de Maó
2004 - Giacomo Gallery - Barcelona
2005 - Galeria Herráiz - Madrid
          Galeria Schweizer - Munich (Alemanya)
2006 - Galeria Botó de Roda - Torroella de Montgrí (Girona)
          Galeria Herráiz - Madrid
          Galeria El Claustre - Girona